Podria dir que les adversitats han inundat la meva vida; que al fer un recomte final prevaleixen els mals moments, els plors, la soletat i la tristesa, però estaria mentint.
La música sempre ha estat la part més important de la meva vida, aquella que sempre ha estat al meu costat sense importar com fos, qui fos, què fes o com estigués. No em jutjava, ni em feia llargues xerrades per tal de fer-me sentir millor o canviar el meu humor... Simplement passava. Màgicament. Em podia enfonsar dins el pou més negre i profund de la Terra o pujar disparada cap als cels més clars i maravellosos de l'Univers.
Però sempre recordaré el moment en el que vaig descobrir a Earth, Wind and Fire. El meu tiet i jo, petita com una puça, amb un ordinador d'aquells de l'edat de pedra, junts, omplint la casa de notes que transmetien felicitat, amor, bon rotllo i unió. No hi havia dolor, només gent, vesita d'una manera graciosa, movent-se, sentint la música, gaudint, rient, i havien passat taaaants anys d'allò! Però ho podia sentir a través de la pantalla.
Ara em sorprenc a mi mateixa buscant al youtube September cada cop que estic trista, emprenyada, cansada, malalta... Però mai la tinc guardada als dispositius de sò.
Suposo que és per mantenir l'essència especial, única, que em transmet cada cop que l'escolto...
M'agrada molt la teva entrada! comparteixo opinió amb el que la música sempre ha estat una part molt important de la meva vida. Aquesta cançó em transmet practicament el mateix que a tu i fins i tot la he ballat, va ser molt satisfactori!
ResponElimina